La mona, de tota la vida, al Pont del Diable

És Dilluns de Pasqua i, com cada any, els padrins porten la mona als fillols. Hi ha qui tria celebrar-ho a casa, en família, però hi ha qui opta per sortir a l'aire lliure. Enguany, el sol radiant i la bona temperatura durant tot el matí i part de la tarda va fer que molts es llencessin als espais públics; a Tarragona, el més tradicional és el Pont del Diable.

Menjar la mona a tocar de l'Aqüeducte de les Ferreres és un costum que ve de fa moltes dècades. En algunes famílies de tarragonins, són ja diverses les generacions que ho han fet. Enguany no ha estat una excepció, amb l'àrea de pícnic plena a vessar ja des del matí. Alguns fins i tot, s'atrevien a menjar-se-la als peus del mateix Pont del Diable. Difícl imaginar un teló de fons millor.

Si n'hi ha alguns que venen de tota la vida o des de fa un bon grapat d'anys, n'hi ha d'altres que enguany s'estrenaven. Fossin tarragonins o forasters, l'elecció del Pont del Diable no era casual, perquè ja sabien que aquest era un bon lloc. Una bona mona de Pasqua sempre ve de gust, però si és en aquest escenari, entra encara millor.