15 dies competitius amb Raül Agné: cap derrota, una victòria, un empat i tres punts més que durant les dues jornades inaugurals de Toni Seligrat. Tot és diferent, però idèntic. Ara es juga a la Primera Federació, l'equivalent a la desapareguda Segona B, i ara l'objectiu és el de sempre, pujar al futbol professional.

Agné és novell a Tarragona i Toni Seligrat va aterrar mesos abans de la cancel·lació de la campanya 2019-2020, és a dir que ja acumulava quilòmetres com a nastiquer. Malgrat això, no va arrencar bé: derrota per la mínima a l'estadi Johan Cruyff i taules sense gols contra el Badalona al Nou Estadi.

Raül Agné, per la seva banda, va sortir reforçat amb un punt del difícil camp del Sanluqueño i va desfer-se del Barça B en la jornada posterior.

Impossible comparar encara a llarg termini perquè la ratxa de Seligrat fins a gairebé el final de la primera fase d'aquella lliga de dos trams va ser espectacular: 15 partits consecutius sense perdre. El marge d'error de la 20-21 era mínim pel tall a mitjan torneig; ara, en canvi, la competició torna a ser "normal", de les de sempre, amb 38 jornades.

I il·lusiona contemplar que l'actual Nàstic és tan fiable al darrere com el del curs precedent; també que, independentment dels modestos registres ofensius, els nouvinguts s'han adaptat bé als veterans per ampliar les opcions de banqueta.

I un detall, cap equip va guanyar fora de casa aquest cap de setmana. Ser constants al Nou Estadi pot ser la diferència entre pujar o no. Dissabte, segon partit a Tarragona, ara davant el filial del Betis.