La pandèmia, a més de crisi sanitària, també ha estat econòmica i social i ens ha passat factura. Les desigualtats i la fractura social han augmentat i la pobresa es cronifica, convertint-se en estructural.

Malgrat que es parli de recuperació econòmica, per alguns plou sobre mullat i la situació no millora. És la radiografia que fa Càritas a Tarragona que atén ara un 14% més de persones que abans de l'impacte de la Covid.

La pobresa té rostre de dona. S'aguditza en el cas de famílies monoparentals, persones estrangeres, els joves que augmenten entre els sol·licitants d'ajuda i, alhora, de treballadors. La precarietat laboral és un dels reptes a revertir, segons Càritas, perquè és una de les noves formes de la pobresa, juntament amb la bretxa digital, la salut emocional i l'exclusió residencial.

El diagnòstic del 2021 retrata una societat ferida i desigual, però les projeccions de futur no milloren l'escenari. I és que l'escalada de preus farà encara més gran la ferida, sobretot entre els més vulnerables.

Malgrat això, Càritas lamenta que l'Ingrés mínim vital arribi només al 13% de les persones amb pobresa severa a Catalunya. L'entitat va atendre el 2021 gairebé 18.000 persones arreu de l'arxidiòcesi de Tarragona i va invertir 2,5 milions en els seus programes. Destaca l'increment dels esforços per la inserció laboral.