La marató de Madrid del passat cap de setmana va tenir un marcat accent del Camp de Tarragona. Tot i els problemes intestinals durant la cursa, la vallenca Marta Galimany no només va acabar, sinó que ho va fer al podi de la categoria Elite Femenina. La tercera posició i les 2 hores, 37 minuts i 47 segons podrien semblar poca cosa, però el resultat va tenir molt mèrit.

Només 13 minuts per darrera seu, amb un temps de 2 hores i 51 minuts, María Lázaro va ser la cinquena de la classificació general femenina; ho va fer imposant-se en la categoria Open Femení, en la qual van acabar primera entre 993 corredores. Tot un èxit per aquesta atleta amateur que d'alguna manera corria a casa; i és que Lázaro és natural de Madrid, però des de fa vuit anys és tarragonina d'adopció.

DUES MARATONS DIFERENTS

L'experiència a la marató madrilenya va ser molt diferent per a totes dues. Per a Galimany va suposar tot un repte: va ser una de les curses més dures que ha disputat mai. Qualsevol hagués abandonat, però Galimany confessa que no li va passar en cap moment pel cap.

Tot i ser madrilenya, María Lázaro no coneixia en profunditat els secrets que amaga una marató amb moltes pujades i baixades. De fet, la pediatra de professió, de 31 anys, admet que només havia fet un sol entrenament de preparació específica. Amb tot, la corredora de l'Athletic Track Tarragona només fa dos anys que disputa maratons; l'èxit a Madrid no és casual, ja que ha fet cinc curses de 42 quilòmetres en els darrers set mesos.

Galimany i Lázaro, dues atletes de mons competitius allunyats, però que comparteixen la mateixa passió. Per davant, reptes molt diferents. Galimany ja posa el focus sobre el Mundial d'Atletisme d'aquest agost a Budapest. Mentrestant, Lázaro té un desig: arribar a un ritme de 3 minuts i mig per quilòmetre.