El màxim exponent de la joieria d'autor a la ciutat de Tarragona es jubila. L'artesà i artista Joan Blázquez enfila el darrer tram de la seva trajectòria professional. De moment vendrà l'estoc que encara té a la botiga i serà aleshores quan abaixarà la reixa del negoci. Portes endins, diu, no deixarà de crear i continuarà convertint peces d'or en veritables obres d'art. Ho farà, com ja fa temps que ho fa, des del seu taller ubicat al número 22 del carrer Major de Tarragona.

La seva història comença a la segona meitat del segle passat. Ja de ben petit li encantava crear a través de l'escultura i les manualitats. "Mai havia pensat a ser joier", diu, però quan el van agafar d'aprenent a un taller de joieria, amb 14 anys, va descobrir que havia nascut per confeccionar joies amb les seves pròpies mans. "Vaig veure la llum, és el que a mi m'agrada. Quantes coses podré fer jo en un taller com aquest!", va pensar.

Després de formar-se uns mesos en aquell taller, va emprendre el seu propi camí. Primer, explica, treballava per poder comprar peces d'or o de plata i fer realitat les seves creacions. A poc a poc va anar definint el seu estil, fins que va poder viure de vendre les joies que sorgien de la seva imaginació.

Les modes van i venen, però les joies de veritat "poden passar de generació en generació sense que es noti el pas del temps". En aquest sentit, defensa que l'or sempre és una bona opció. A més a més, aquest metall és el més agraït a l'hora de treballar. Blázquez explica que l'or "no s'oxida, és resistent i es pot matisar molt més el seu color".

Al seu taller, al cor de la Part Alta, als peus de la Catedral, s'hi amaguen milers de motlles de joies que ja llueixen clients i clientes d'arreu del món. A ells, el Joan sempre els hi diu que no guardin les peces a casa. "Una joia és per portar-la!" Unes peces tan excepcionals i característiques com les seves, afirma, no les volen els lladres. És un valor afegit dels seus productes.

"Una joia diu molt d'una persona", segons Blázquez. La roba que portem avui, canviarà demà, i per això no podem definir una persona a partir del seu vestuari, però una joia, explica el mestre, "sí que diu molt d'una persona.