Així va acomiadar-se Josep Poblet de la política

La decisió de no presentar-se a les municipals a Vila-seca, després de 32 anys a la política activa, obre ara nous horitzons. A la seva ciutat i també en l'àmbit territorial. Recordem que Poblet és també president de la Diputació de Tarragona. Balanç, agraïment, i finalment l'anunci.

Des del primer moment va quedar clar que no era un dia qualsevol en una sala amb capacitat per a 500 persones i que va omplir-se de companys, familiars i amics. Tots ells van respondre afirmativament a la invitació personal de Josep Poblet.

Des de l’inseparable Quim Nin a Joan Maria Pujals, el seu predecessor l’any 1993, passant pels antics rectors Francesc Xavier Grau i Josep Anton Ferré. Fins i tot pretèrits líders d’altres formacions polítiques, veïns i representants d’entitats. Diu Poblet que no és fàcil acomiadar-se. I pocs imaginaven que ho faria ara.

Ha encadenat sis majories absolutes des del 1995. Abans, va ser regidor d’Urbanisme i Medi Ambient des del 1987. Demana perdó pels errors, creu que els encerts no són individuals sinó prova de full de ruta col·lectiu i afirma que mai ha abusat de la majoria absoluta per anar en contra dels vila-secans. Recorda la negativa a formar part de l’Associació de Municipis per la Independència o la personificació davant la Guàrdia Civil durant el referèndum de l’1 d’octubre.

Josep Poblet se sent orgullós per la transformació sostenible de la ciutat i per la simbiosi entre turisme i química. Ho diu a prop de Pere Segura, actual president del Patronat de Turisme i que va exercir de mestre de cerimònies de l’acte. Darrerament Segura també ha jugat un paper preferent al Cós de Sant Antoni i la cavalcada de reis. L’escollit per rellevar Poblet encara no és oficial.

L’adéu de Poblet de la política vila-secana suposa, a més, l’inici d’una nova etapa a la Diputació de Tarragona, on és el president. Les travesses apunten cap al seu home de confiança, Quim Nim, a l’espera de rebre l’aval del partit i enmig d’un horitzó polític incert davant possibles i necessaris pactes. Més enllà de les municipals, veurem si la sociovergència pot tenir continuïtat o si els partidaris de la unió de l’independentisme enceten altres camins per fer viable la governabilitat de l’ens públic.