El govern vila-secà blinda el finançament de la remodelació del Celler Noucentista

L’equip de govern de l’Ajuntament de Vila-seca es va garantir el passat divendres el finançament d’una de les obres estrelles d’aquest mandat. El plenari va aprovar una modificació de crèdit de set milions d’euros per assegurar la inversió de la restauració del Celler Noucentista. L’abstenció de Decidim Vila-seca va permetre al govern tirar endavant la modificació pressupostària amb els seus únic vots favorables.

L’Ajuntament de Vila-seca podrà tirar endavant el projecte de restauració i museització del celler noucentista, que vol reconvertir en un espai multifuncional dedicat a la cultura. L’aprovació en l’últim plenari d’una modificació de pressupost de set milions d’euros, provinents, dos milions dels fons FEDER, i cinc més del romanent de tresoreria del consistori garantirà el finançament de les obres. Unes obres de les quals, des de l’oposició, se’n qüestiona l’envergadura o el seu alt cost i que podran tirar endavant gràcies a l’abstenció còmplice de Decidim Vila-seca, que tot i això va demanar al govern major transparència i diàleg amb la resta de forces polítiques per bastir els grans projectes de ciutat.

Vila-seca en Comú i Ciutadans, per la seva banda, van posar en dubte que aquest projecte hagi de ser prioritari. Els taronges, a més, van advertir que el cost previst de l’obra s’havia doblat respecte l’estimació inicial i van posar en dubte que, només amb un any de coll, es puguin complir els terminis per assegurar la subvenció de dos milions del fons FEDER.

Des del govern es va justificar el cost de l’obra, al voltant dels vuit milions d’euros, al temps que també es va assegurar que el consistori té prou múscul per afrontar aquesta obra sense afectacions per a la inversió, pressupost i activitats rutinàries de l’exercici. Des del govern es va definir l’obra com a estratègica.

A banda d’aquesta modificació de pressupost que dona llum verd al projecte de restauració del celler, el plenari també va aprovar una moció per demanar la llibertat dels presos polítics impulsada per Junts en què es reclamava diàleg a les institucions. La que no va prosperar va ser la presentada per Decidim Vila-seca, que incloïa en l’argumentari la defensa del dret d’autodeterminació.