El Vilar dictarà sentència si la UE Valls s'imposa diumenge a l'Horta. Si no acabem la setmana dient que la permanència és virtual, significarà que no hem guanyat i que cal esperar a una última jornada d'infart. Fa dies que ho expliquem i la il·lògica futbolística és creixent.

No té cap mena de se sentit que un equip no sàpiga si juga a pujar o a baixar quan queden dues jornades. Però aquesta és la realitat d'un Àlex González que ja no se n'està de mirar la classificació. Del setè al catorzè, això és campi qui pugui.

Si donem ullada a la resta de duels dominicals, pararem bojos perquè les combinacions futures són tan extenses com la incertesa d'una UE Valls que, d'aquí a pocs mesos, podria tenir l'Atlètic Lleida com a rival a Tercera RFEF, o el Vila-seca i la Canonja, a Primera Catalana. Ens aferrem a l'optimisme els vallencs venen de sumar un punt a domicili i han mostrat símptomes de millora els darrers temps.

Queden dies, però el cos tècnic preveu recuperar efectius per fer front a un Horta que tampoc sap què serà d'ell, un punt per sota dels de l'Alt Camp.