Gairebé cinc hores de diada castellera donen per molt, i si és a la plaça del Blat, encara més. La gran diada dels Xiquets de Valls va tornar a tenir de tot, grans estructures, emocions a flor de pell i aquella manera d'entendre els castells per a bé i per a mal que només és possible al quilòmetre zero.

EL 4d9sf MARCA L'INICI

Una diada que va començar amb el programa que tothom esperava de les dues colles. Així, la Vella, que havia guanyat el sorteig, arrencava l'actuació descarregant el seu gran castell d'enguany, el 4d9sf, que per quarta vegada aquesta temporada tornava a mostrar la seva excel·lència.

A l'altre costat de la plaça, la Joves replicava amb el mateix castell. Això sí, els vermells ho feien de manera èpica, ja que els segons que va trigar la canalla en carregar-lo van fer que la descarregada es fes eterna per als pisos inferiors.

CARA I CREU ALS CASTELLS DE 10

A la segona ronda començaven els grans reptes. La Vella volia descarregar el castell de 10 pisos i ho va fer en forma d'un 4d10 emmanillat que no completaven des del 2018 a l'últim concurs guanyat pels rosats. Un castell que va anar de menys a més, per completar-se amb suficiència.

Per la seva banda, la Joves no tenia tanta sort amb el 3d10, del qual va fer un intent desmuntat que ben aviat es va veure que no aniria enlloc. Els vermells van optar llavors pel 2d9fm, castell més que dominat aquesta temporada i que van descarregar sense dificultats.

LA VELLA CARREGA EL 2d8sf

Amb ja gairebé tres hores de diada a l'esquena, la Vella optava pel seu renovat 2d8sf per tancar les rondes de castells. Un castell que va pujar bé fins a la carregada, però que la manca d'experiència va fer que no aguantés les primeres grans batzegades.

LA CURSA PEL 2d9sm

I aquí va començar la cursa de la Joves pel 2d9sm, castell mai descarregat i només carregat pels Castellers de Vilafranca, la darrera vegada feia 13 anys. Els vermells, conscients que tenien una baixa important al tronc, van fer un primer intent amb alineació inèdita. Una primera temptativa que va quedar molt a prop de l'èxit, però que es va trencar amb l'aixecador ja col·locat.

Amb la glòria tan a prop, i sabent que tenien la possibilitat de provar-lo amb l'alineació titular, la Joves va optar per esperar l'arribada del casteller absent per unes oposicions el mateix dia per tornar-lo a encarar.

Entremig, un peu desmuntat i la Joves passant ronda per deixar que la Vella completés la seva extraordinària actuació amb el pilar de vuit emmanillat, completat de manera excel·lent i que rubricava la segona millor actuació rosada i vista mai al món casteller.

I encara van haver de passar uns minuts més abans que la Joves disposés de l'alineació titular. Llavors, el castell va pujar amb millors mides que l'anterior, fet que els va dotar del gas necessari per carregar-lo i desfermar l'eufòria al costat vermell de la plaça.

Tot plegat per conformar una diada de Santa Úrsula i una temporada vallenca que es recordaran molt de temps a la capital de l'Alt Camp.