Després de la derrota del cap de setmana, el partit ajornat contra el segon classificat, el Barça B, es presentava com l’última bala per aferrar-se a la lluita per colar-se a la fase d’ascens. Un caixa o faixa en què els vallencs volien aprofitar el fet de jugar al Joana Ballart com a visitants un partit que s’hauria d’haver jugat a Barcelona fa dues setmanes. Aquesta temporada però, el factor pista, ni amb el pavelló ple, no beneficia als de Neila, que al Joana Ballart han perdut 7 dels 12 partits que hi ha jugat. També aquest últim contra el Barça B: 73-65 pels blaugranes.

Els de Roger Grimau van anar per feina i ja de bon començament van marcar el ritme del partit contra un Valls desencertat que va haver d’enfaixar-se en defensa per frenar el ritme ofensiu d’un Barça B especialment entonant en el tir exterior. Els deu triples dels blaugranes contra els tres de vint-i-un intents dels vallencs al final del partit resumeixen la principal diferència entre els dos equips.

CONTROL TOTAL DEL BARÇA

Sense encert exterior ni tampoc interior, amb un Vinicius que va jugar amb molèsties, els vallencs van sobreviure a còpia d’intensitat i coratge, però sempre a rebuf d’un Barça B que va controlar el ritme del partit i ja va arribar al descans amb dotze punts d’avantatge (40-28). A la segona part res va canviar. Els blaugrana van seguir castigant des del perímetre les variants defensives proposades pel conjunt de Víctor Neila, fins arribar a un màxim avantatge de disset punts (65-48 a sis minuts pel final).

Amb el partit liquidat els vallencs van poder maquillar el resultat de la mà d'un incisiu Trouvé (19 punts) en un tram final en què els blaugrana van rebaixar el seu nivell d’encert. Tot i voler competir fins al final, aquest cop no hi va haver escletxa pel miracle, com en el partit de la primera volta.