La Santa Úrsula de Valls va tenir noms propis. El primer d’ells, les vallenques que porten el nom de la patrona, homenatjades pel consistori, com ja és costum. També un petit reconeixement per posar en valor la tasca de la bibliotecària Maria Felipa Español durant la guerra civil.

Des d’ara, la sala d’exposicions de la Biblioteca Popular portarà el seu nom. Els 75 metres del  campanar més alt de Catalunya també han tingut el seu espai a la festa, coincidint amb els seus 125 anys.

També de celebració, en aquest cas 30 anys, estava el ball de bastons, que es va acompanyar de bastoners de l’Arboç, Cambrils i Vilafranca per oferir una mostra de balls de bastons, en el marc de la qual la formació vallenca va recuperar una coreografia històrica.

El ball de bastons va ser només un dels elements de la cultura popular i tradicional amb protagonisme durant el cap de setmana festiu a Valls. La colla Pessigolla també hi va estrenar l’acte de Les Corts, que recrea fets històrics vinculats a Valls i la reina Elionor, mentre van tornar al seu format habitual Correbous i correfoc.

El Bou de Valls i el Bou Tradicional de Valls van celebrar conjuntament els seus deu anys d’història amb una passejada pel nucli històric, en companyia del Bou de Reus i la Vaca d’Almoster, i també del Bouet. Un acte que també complia deu anys d’història.

El Barri Antic també va ser l’escenari d’un correfoc de Santa Úrsula que es va iniciar al Pati, un espai recuperat aquesta Santa Úrsula per a la festa tradicional amb el trasllat de la fira de temàtica castellera que l’havia ocupat des del 2012.

El Ball de Diables de Valls també va tornar a portar el seu espectacle a la plaça del Blat, després de l’exili a l’aparcament del Barri Antic durant els dos anys de pandèmia. Com és costum; l’acte, després d’un versots, enguany recitats des del balcó de l’Ajuntament, va tancar-se amb la tradicional Baixada de l’Arcangel des de la façana de l’edifici consistorial.