El Coll de Lilla des de la terrassa

Des de Montblanc Miquel Àngel Iglesias s'aferra a la bicicleta per superar la crisi més greu de l'esport modern. El ciclista vallenc ens explica com supera la duresa mental del tancament a les llars i desitja que la rutina, també l'esportiva, trobi la via d'escapatòria per reprendre la normalitat.

No cal cap nota a peu de pàgina per identificar d'un dels més grans de l'esport local que segueix pedalant, ara a casa i com a via per ser lliure, explica, enfront del confinament. La barreja de positivisme i bici 'indoor' durant dues hores diàries permet que allò que sembla inabastable, com el Coll de Lilla que ens desafia impertèrrit al fons del plànol visual, sigui gairebé un passeig dominical.

L'Alt Camp no s'ha abaixat mai de la bicicleta gràcies a centenars d'anònims del panorama amater i a il·lustres de l'elit com el mateix Iglesias i l'enyorat Xavi Tondo. Avui, 28 d'abril del 2020, es compleixen 30 anys de l'etapa número quatre de la Vuelta a España 1990, la de la quarta i penúltima victòria en la general de les metes volants de Miquel Àngel Iglesias.

Aquell dia el pilot va pujar a Sierra Nevada. Joc de nens en comparació a l'hors catégorie que ha de coronar el ciclisme internacional per neutralitzar les conseqüències de la COVID-19. Veurem si tots els equips superen el trauma econòmic, i quan i com es reprèn la competició, que continua amb les tres grans voltes per estrenar-se enguany. El desig de fer aviat el cim sense necessitat de contemplar-lo des d'una terrassa.