Des del Nadal del 2016 fins ara ha passat només un curs futbolístic amb un estiu separador de temporades. I de mitjana, sortim a entrenador cada dos mesos. De Vicente Moreno a Rodri, el ball de noms denota la deriva del projecte del Nàstic.

El 26 de desembre, just abans d'obrir-se el mercat d'hivern i en caure per un global de 6 a 0 contra l'Alabès a la Copa del Rei, Vicente Moreno va arribar a un acord amb el club per rescindir el seu contracte. Aquesta va ser la versió oficial... La real respon a la pèrdua de confiança per part de Promoesport cap a un tècnic que va passar-se 3 anys a la banqueta, amb ascens inclòs a Segona Divisió i promoció consecutiva a Primera.

Des de llavors el ball de noms ha estat constant. L'andalús Juan Merino va aterrar al Nou Estadi amb l'únic objectiu de despertar l'equip, cuer i a sis punts de la permanència. Quedaven encara, això sí, 23 jornades per davant.

Amb Merino, el Nàstic va recuperar terreny però el seu fort caràcter va topar aviat amb el Consell d'Adminitració, que el va acusar d'ultradefensiu. A la jornada 39 i un punt per sota de la permanència, Andreu va dictar sentència: Merino era destituït. El substitut, tota una sorpresa, Nano Rivas, antic segon entrenador de Vicente Moreno. Tornava a casa a la recerca dels 9 punts en disputa per garantir la permanència a Segona. L'aposta de Viqueira va ser un encert. Nano va rubricar el miracle però va desestimar la renovació amb el Nàstic per motius personals. El relleu, Lluís Carreras. No era l'opció desitjada per la direcció esportiva, sinó el favorit d'Andreu i Promoesport


Ara, i a la jornada 4, tot són dubtes. L'única lectura positiva és que hi ha tota la Lliga per davant per frenar la deriva del Nàstic.