Hi ha fenòmens que només tenen sentit si es viuen en companyia. A Tarragona, se'n viuran dos: un de recurrent, que ja forma part de la seva identitat: els castells. I un altre que no es repetirà en vida de gairebé ningú que el presenciï, l'eclipsi solar total del 12 d'agost.

A primera vista, no tenen res a veure. Un és un exercici de força, equilibri i tradició popular construït peça a peça, des de la pinya fins a l'aleta. L'altre és un fenomen astronòmic que passa a milions de quilòmetres de distància i que la humanitat es limita a observar, sense poder-hi intervenir. Però si s'hi para atenció, els paral·lelismes són sorprenentment nítids. 

XVII REUNIÓ CIENTÍFICA

Més de 500 astrònoms d'arreu del món s'han reunit a Tarragona per la XVII Reunió Científica de la Societat Espanyola d'Astronomia. Les analogies entre castells i eclipsi com a fenòmens col·lectius, han estat inevitables.

Ambdós fenòmens coincideixen en la generació d'un clímax i un ambient de tensió per un instant de temps curt, però molt intens. A més, les forces que hi intervenen per mantenir l'equilibri són diverses, i hi tenen un paper destacable.