Viatgem amb el Delorean a una etapa remota en què el Nàstic va visitar el Nou Sardenya per jugar-se el triomf davant un acabat de pujar a Primera RFEF.

Gairebé una temporada sencera després, ni l'Europa opta a la permanència i ni tan sols competeix al mateix camp com a local. I el que més greu ens sap, el Nàstic ja no ostenta el cartell autoimposat de favorit a l'ascens, tampoc de conjunt de play-off.

De la prèvia d'entrenadors, ha plogut tant que el representant grana va ser l'antecessor d'un Cristóbal Parrallo destituït ja com el gallec. En aquella trobada d'entrenadors, la queixa va ser jugar sobre gespa artificial quan ningú ho faria en arribar la segona volta. L'entrenador de l'Europa va jugar bé la carta del petit il·lusionat.

ALLÀ VA COMENÇAR TOT

El 2-0 del 22 de setembre del 2025 va ser el primer avís en majúscules que alguna cosa, moltes coses, no anaven bé. A la tele vam dir que el Nàstic començava a quedar-se sense excuses. Curiosament, va ser la primera vegada dels tarragonins en plaça de descens, en la mateixa posició que l'actual, amb quatre punts de 12 possibles.

Aquella clatellada contra l'Europa no va servir de res: ningú va reorientar la temporada i el discurs. Ningú va intuir amb prou marge que seria un any en què caldria arremangar-se per salvar els mobles. Ara, l'Europa fa de Nàstic i el Nàstic no és més que un dels petits de la categoria, ofegat pel dèficit de punts i contra les cordes a manca de dos partits.