Garreta marxa satisfet del "rumb sostenible", però preocupat pel futur de l'hidrogen

 

El president del Port de Tarragona, Saül Garreta, s'ha acomiadat aquest dilluns de la seva etapa de 2 anys al capdavant de la institució. Ha fet balanç en previsió que aquest dimarts serà cessat.

No ha perdut l'espontaneïtat amb la qual sorprenia el novembre de 2022 quan es posava al capdavant del Port de Tarragona. Només han passat dos anys des de llavors, però al fins ara president li ha faltat temps per fer balanç.

EL FUTUR DE LA VALL DE L'HIDROGEN?

En més d'una hora ha repassat la feina feta i ha deixat caure un parell de precs per al futur. "Els que estem al capdavant amb responsabilitats les hem de gestionar i al final hem de decidir, no s'hi val en tirar endavant la pilota", ha expressat el president. 

Estirada d'orelles de Garreta perquè marxa amb una espineta clavada: la Vall de l'Hidrogen de Catalunya. Adverteix que la indecisió està posant en risc el projecte perquè més enllà de la voluntat inicial, no s'ha materialitzat l'aposta. Per exemple, la iniciativa encara no té un NIF propi.

PORT 28102024

En la línia de la Vall de l'Hidrogen, el fins ara president de l'autoritat portuària s'ha esforçat a ressaltar l'escenari d'oportunitats que s'obre per davant. Reclama la implicació dels públics i privats i la necessitat d'entendre's i arribar a consensos. Vehicles elèctrics xinesos, muntatge de molins eòlics flotants, nous combustibles i un llarg etcètera que, si es concreta, permetrien fer el salt entre els ports de primera divisió.

DESCARBONITZACIÓ I TRANSICIÓ ENERGÈTICA

D'aquí a la necessitat d'ampliar el Moll de Balears o bé traslladar l'antiga laboral perquè es converteixi en una futura Zona d'Activitats Logístiques. I tot enfocat a generar riquesa des d'una perspectiva de sostenibilitat ambiental que ha estat el punt fort del discurs de comiat i, segons Garreta, la prioritat del seu mandat.

Agraïment per reconèixer la feina plural d'un Port amb solidesa econòmica i que projecta per als pròxims 4 anys més de 400 milions d'euros d'inversió pública i vora 70 de la part privada.