No és casualitat que el col·loquialisme de futbol parli de la moral de l'Alcoià, botxí del Reial Madrid a la Copa del Rei aquest any i vell conegut del Nàstic a Segona i a Segona B en època contemporània.

El darrer cop que els dos equips van veure's les cares al Collao va ser la campanya 2014-2015 i un trimestre abans de l'ascens tarragoní a la categoria de plata. Aquell cop va ser Javi Rubio qui va avançar els locals al minut 12, suficient per tombar un Nàstic farcit d'il·lustres com Manolo Reina, Xisco Campos, Pablo Marí o Lago Júnior. Mig any abans i en Copa, el resultat va ser idèntic, 1-0 i eliminats.

La temporada 13-14 tampoc va sumar res de profit el Nàstic: 2-0 el 27 de setembre. El gener previ, mentrestant, el marcador va ser de 0-0, l'últim cop que els tarragonins van sortir sencers de la llar del conjunt alacantí.

Curiosament l'estadística tampoc acompanya el curs 2011-2012 i amb tots dos conjunts a la Segona Divisió: 0-0 i descens posterior per a locals i visitants. En definitiva, cap victòria, dos empats i sis derrotes des que Torres va facilitar el darrer triomf al Collao l'any 1992.

Un Alcoià que acaba de pujar a la Segona Divisió B i que se situa just per darrere del Nàstic en zona de possible accés al playoff en cas de ser el millor quart classificat dels grups. Amb Brugui com a principal novetat, el Nàstic apel·larà als partits al Nou Estadi on sí que encadena diversos resultats positius contra el segon dels oponents de la lligueta prèvia per tornar al futbol professional.