Han passat cinc mesos des que Bartolo va assumir la banqueta tarragonina. Un procés marcat per l'optimisme inicial i la decepció de les últimes setmanes. Ara Parés es queda sol al capdavant del projecte més grana dels últims anys.

El 17 de juny del 2019 va ser presentat oficialment però, des de feia setmanes, ja perfilava el nou projecte del Nàstic, el de la tornada a la Segona B. Des del principi i fins al darrer dia Xavi Bartolo sempre va tenir clar que l'objectiu era ambiciós i complex: part alta i a per l'ascens.

Sergi Parés va ser el seu gran valedor amb qui va compartir l'agredolça etapa al Reus Deportiu, exitosa a la gespa i dramàtica als despatxos. Parés va dissenyar la plantilla i també confiar en el seu amic Bartolo, per qualitat i currículum.

Mesos de diferència i l'argumentari el director esportiu no va canviar tot i els pèssims resultats que aviat van deixar el Nàstic a la zona baixa, sense ratxes positives i amb un sol triomf com a local, triganer, a la jornada 9. La indisciplina de Viti, la lesió de Javi Márquez, la irregularitat de Bernabé i el baix rendiment de molts dels fitxatges estrella, exceptuant casos puntuals va limitar el marge de maniobra d'un Bartolo fidel al seu estil, curós amb la pilota tot enmig del fang de la categoria de bronze. La SAD va tenir més paciència que mai conscient que, més que mai, és injust i a la vegada natural que l'entrenador assumeixi les culpes d'un vestidor que suspèn a punts del 'playoff' i en plaça de descens.

Sense el satèl·lit de Promoesport, el quòrum al voltant de Bartolo no ha servit de res. Parés, l'ànima que va fabricar el vestidor, haurà d'assumir tota la responsabilitat a l'hivern quan, molt possiblement, toqui buscar miracles al mercat del gener. Bartolo marxa sense aixecar la veu, respectuós amb el futbolista i sense l'opció de triomfar allà on sempre va voler fer-ho.