En Josep Tarragó va fer el seu primer molí de vent amb 16 anys. L’objectiu era proveir d’electricitat el mas on vivia amb la seva família, als afores de Montblanc. Veient que la mil·lenària energia eòlica seguia vigent, els pagesos del voltant van animar-lo a emprendre un negoci. Així Tarragó va obrir una fàbrica de molins l’any 1983 perquè agricultors i ramaders de la Conca poguessin bombar l’aigua dels pous amb la força del vent. Quaranta anys més tard, aquestes aspes montblanquines ja han creuat moltes fronteres.

SOLUCIÓ DE FUTUR

És un negoci amb història, que s’erigeix alhora com a solució de futur. Des de la Cooperativa l'Aresta creuen que abans hi havia molta més consciència de l'equilibri dels sistemes perquè no hi havia tants recursos "suposadament tecnològics". Per això veuen important recuperar aquest coneixement tradicional de què disposa la pagesia per fer front als canvis de futur.

Ara, però, Josep Tarragó ja veu el moment de jubilar-se i busca relleu per a la fàbrica de molins.

GESTIÓ DELS AQÜÍFERS

Per això, i dins del projecte Escola del Paisatge, que impulsa el Museu Terra de l’Espluga amb agents del territori, diverses persones van visitar dissabte la nau, en una jornada que també va destinar un espai de reflexió per entendre i aprendre a cuidar els aqüífers. En plena època de sequera, els experts avisen que cal protegir encara més l’aigua d’aquests magatzems subterranis. Consideren que fins ara s’han invisibilitzat en el conjunt del sistema.