A partir de l'any vinent s'exploraran zones de les Coves de l'Espluga ara per ara desconegudes. Els arqueòlegs de l'IPHES treballen amb dues grans metes: conèixer tot el sistema de galeries del subsòl i localitzar la que era la boca d'accés a la cova durant la prehistòria. Els investigadors afirmen que el que ha sortit a la llum és només una petita part de la cavitat.

L'objectiu de les pròximes campanyes a les Coves de l'Espluga se centrarà a obrir noves galeries. Els experts estan convençuts que el subsòl d'aquest racó de la Conca de Barberà amaga altres cavitats d'interès. L'arqueòleg de l'IPHES Josep Maria Vergés veu molt interessant localitzar aquests racons de la cova que podria contenir gravats o altres elements intactes. 

CONFIEN TROBAR L'ENTRADA NATURAL A LA COVA 

Des que es va descobrir el primer conjunt de gravats paleolítics, a finals d'octubre del 2019, l'altra fita que s'han marcat és localitzar la que va ser la porta d'entrada a la cova quan va estar habitada, durant la prehistòria. Hi ha dos indicis que confirmarien la seva existència; un que els gravats estan a més de 200 metres de l'actual accés i, el segon, pel fet d'haver-hi detectat restes de microfauna.  

I els pròxims estudis aniran més enllà. Mitjançant tècniques de geofísica es vol definir tot el sistema de la cova. Actualment, només s'han traçat 3,5 quilòmetres de galeries, però Josep Maria Vergés afirma que això només és una petita part "d'una cova immensa".  

SUPERAR EL SEGON SIFÓ, MAI EXPLORAT

El que es pretén fer aviat és accedir al primer sifó de la cova, fent una petita perforació des de l'exterior perquè els arqueòlegs hi puguin entrar. Més endavant podrien fer el mateix per endinsar-se al segon sifó, que mai s'ha pogut superar.

Tot plegat, traslladarà les investigacions a un escenari molt més gran del que s'ha explorat fins ara i suposaria un salt de gegant en el coneixement que avui en dia es té de la cavitat.