Més de 700.000 catalans viuen en urbanitzacions no recepcionades, és a dir, que legalment els ajuntaments no n'han assumit la titularitat. A la pràctica, suposa residir en zones amb greus dèficits urbanístics, problemes d'accessibilitat i manca de serveis bàsics com ara, la xarxa de clavegueram o els subministraments d'aigua i electricitat. 

Les obres i el manteniment l'han d'assumir els veïns, ja que els consistoris estan lligats de mans en l'àmbit administratiu.

Aquest és un dels principals problemes al que han de fer front molts ajuntaments catalans, que ara han presentat un manifest demanant a la Generalitat que acceleri canvis legals a la llei d'Urbanisme per a poder acollir aquests barris.

De les més de 14.000 urbanitzacions del país, la meitat presenten dèficits urbanístics. Es tracta, sobretot, de les que es van edificar entre els anys seixanta i vuitanta.

TARRAGONA I VALLS EN TENEN

A casa nostra, Tarragona i Valls presenten una desena de zones en aquestes circumstàncies. A Tarragona aquesta situació es dona sobretot al voltant del Llorito, mentre que a la capital de l'Alt Camp són urbanitzacions com la Partida Freixa, la Plana d'en Berga o Mas Clariana.

L'Ajuntament explica que, actualment, gestiona la recepció d'alguns nuclis, però que el procés és molt llarg i costós per a totes les parts, amb quantitats de diners que poden arribar fins als 80.000 euros pel veïnat.

Tarragona i Valls esperen que els recents canvis legislatius i un acord amb l'Institut Català de Finances permeti avançar diners als ajuntaments per facilitar els processos de recepció, que, actualment, són inassolibles per les arques consistorials.

Està previst que la Generalitat convoqui una reunió a l'abril amb els municipis afectats per aclarir com s'acabarà de materialitzar les noves mesures.